La travessa Moià-França és ben representativa de l’evolució del GEMI. El camí de França està molt arrelat en la tradició. A finals del segle XIX, per exemple, monografies de geografia publicades a França destacaven la importància a la Catalunya Central del camí ramader que, des del Vallès, s’enfila per Moià cap al Lluçanès i que portava els ramats cap al pla d’Anyella a la primavera i els retornava a la plana a la tardor.

Aquest camí també es vinculava a la fugida cap a França, al final de la guerra civil, quan una colla de moianesos el redescobrí a mitjans dels anys setanta del segle passat. L’any 1976 el GEMI organitzà oficialment la 1a travessa Moià-França i, des de llavors, s’ha celebrat cada any per Setmana Santa amb alts i baixos de participació, entremig de nevades i pluges i sobretot, amb la transformació dels camins i la forma d’organitzar-la; només s’ha deixat de fer el 2020 i el 2021 pel Covid.

Enguany farem la 45a edició de la travessa, en breu obrirem inscripcions!”

La travessa té una durada de tres dies, amb unes etapes que s’han mantingut estables durant aquests anys: de Moià a Alpens el primer dia, d’Alpens a Castellar de n’Hug el segon, i fins al municipi d’Osseja a la Cerdanya el tercer, on es continua caminant fins a l’estació de Puigcerdà per esperar el tren fins a Vic. Tot plegat, uns 105 km de distància i un desnivell acumulat molt gran.

Els primers anys els caminaires eren pràcticament autònoms, és a dir, que portaven a la motxilla, a les espatlles, el que necessitaven per als tres dies de camí. La interacció amb el pobles era mínima i els llocs per a descansar a la nit molt variables al llarg dels anys: un local cedit per l’Ajuntament, gimnasos, coves , pallers, etc.

Des de fa uns anys el GEMI organitza la travessa de forma planificada. Els marxaires porten a sobre el que necessiten per a menjar, però els sacs de dormir i la roba per a canviar-se es transporta en cotxes. A Alpens es dorm en una residència des de fa uns anys i se sopa a l’Hostal. El segon dia fins i tot es dina asseguts a taula i a Castellar de n’Hug també se sopa al restaurant. Un servei de cotxes es fa càrrec de transportar les motxilles i de donar suport als caminaires.