Moià frança

La travessa Moià-França és ben representativa de l’evolució del GEMI. El camí de França està molt arrelat en la tradició. A finals del segle XIX, per exemple, monografies de geografia publicades a França destacaven la importància a la Catalunya Central del camí ramader que, des del Vallès, s’enfila per Moià cap al Lluçanès i que portava els ramats cap al pla d’Anyella a la primavera i els retornava a la plana a la tardor.

Aquest camí també es vinculava a la fugida cap a França, al final de la guerra civil, quan una colla de moianesos el redescobrí a mitjans dels anys setanta del segle passat. L’any 1976 el GEMI organitzà oficialment la 1a travessa Moià-França i, des de llavors, no ha deixat mai de celebrar-se per Setmana Santa, amb alts i baixos de participació, entremig de nevades i pluges i sobretot, amb la transformació dels camins i la forma d’organitzar-la.

La travessa té una durada de tres dies, amb unes etapes que s’han mantingut estables durant aquests anys: de Moià a Alpens el primer dia, d’Alpens a Castellar de n’Hug el segon, i fins al municipi d’Osseja a la Cerdanya el tercer, on es continua caminant fins a l’estació de Puigcerdà per esperar el tren fins a Vic. Tot plegat, uns 105 km de distància i un desnivell acumulat molt gran.

Els primers anys els caminaires eren pràcticament autònoms, és a dir, que portaven a la motxilla, a les espatlles, el que necessitaven per als tres dies de camí. La interacció amb el pobles era mínima i els llocs per a descansar a la nit molt variables al llarg dels anys: un local cedit per l’Ajuntament, gimnasos, coves , pallers, etc.

Des de fa uns anys el GEMI organitza la travessa de forma planificada. Els marxaires porten a sobre el que necessiten per a menjar, però els sacs de dormir i la roba per a canviar-se es transporta en cotxes. A Alpens es dorm en una residència des de fa uns anys i se sopa a l’Hostal. El segon dia fins i tot es dina asseguts a taula i a Castellar de n’Hug també se sopa al restaurant. Un servei de cotxes es fa càrrec de transportar les motxilles i de donar suport als caminaires.